Dissenyar per a mi

Egocèntric?

Potser no està bé vist. Dissenyar per a mi, que malament sona. No hauríem d’estar dissenyant per a la Vida, per a la Regeneració de les Bioregions, per a la Comunitat?

I si diem “també”, indica la nostra interdependència. Es fa visible que formem part d’un sistema més gran, i aquest de diversos fractals més grans encara. Depenem de les connexions amb altres éssers, altres formes de vida. Els necessitem per a la nostra supervivència.

“Ells no ens necessiten”, se sent sovint. “La Natura es defensa sola si la deixem”.

Ens carreguem la culpa de totes les generacions anteriors a les nostres esquenes? Treballarem sense pausa per regenerar allò que s’ha destrossat? I si tenim una relliscada algun dia, ens autocastiguem? Hi ha la coherència 100%? I si la natura és tan meravellosa, i nosaltres en som part, perquè no seríem meravellosos nosaltres mateixos?

Un miracle sintròpic en un món caòrdic, l?orquestra vivint una sessió de jazz fantàstica, el disseny de la nostra espècie un misteri…

Què passaria si ens permetéssim gaudir del nostre privilegi d’estar, en el nostre moment, en el nostre context, impressionant igual, encara que desafiant? De pausar, respirar, observar i ballar amb els sistemes? Estaríem tan meravellats que no ens suposaria cap esforç anar en contra dels sistemes socioeconòmics instal·lats a la nostra societat avui dia? ¿Trobaríem potser el ritme exacte, el nostre nínxol a l’obra, cobrint el nostre rol a l’ecosistema, i que sentiria com haver nascut per fer-ho?

La síndrome d’“Activist Burnout” és ja coneguda. L’he viscuda en cert grau. L’ansietat climàtica pot tenir l’efecte de sentir-se culpable, responsable de rectificar, frustrat quan la resta del món no avança en la direcció “necessària”…

La permacultura ens ofereix eines de disseny per a tots els fractals de la Vida i per a tots els àmbits. No hi ha concepte en què no es pot aplicar els principis; ètics, ecològics, d’actitud, de disseny… perquè estan basats en les “lleis” de la natura. I tot és i som aquesta Natura, fins i tot els plàstics, l’energia nuclear, les armes i les pesticides.

Tot prové de la mateixa Natura, i del geni humà n’ha sortit molt. Si per “malament” es pot fer servir, per ben segur també.

Llancem un nou mini-curs online: la R de Resiliència Personal , o “Com dissenyar per al teu Paisatge Interior?” perquè totes puguem ser les persones resilients i creatives que el moment que estem vivint ens demani. El Gran Giro potser és aquí. Com mantenim el nostre rumb?

Molta gent nativa ens indiquen un bon camí, i creiem que passa per conèixer-te, conèixer la teva Natura, els teus límits i recursos, i també les teves necessitats veritablement bàsiques. També passa per connectar amb la Natura que t’envolta, mitjançant l’observació, ritus i fites, practicar la gratitud pel que ens ofereix el nostre entorn natural per cobrir les nostres necessitats, prendre responsabilitat per mantenir sa el nostre entorn…

I d’aquelles interdependències aleshores vam néixer com el nostre jo únic. Genètica, llengua materna, cultura, religió i/o mitologia principal, gènere, decisions preses pels nostres avantpassats, el trauma viscut generacions enrere, la intel·ligència col·lectiva, la criança, l’acompanyament rebut…

Exemple de full del quadern d’activitats que acompanyi el minicurs

“Sigues el Canvi que vols veure al Món” (Gandhi)

El Cercle d’Influència és on podem tenir un impacte mitjançant una actitud proactiva ” (Stephen Covey)

Si pensem en els estats mentals com a sectors, ara podem dissenyar per a ells. ” (Toby Hemenway)

El Terreny ho és tot ” (Bechamp, Bernard? Cert és que al segle 19 la medicina va documentar que el nostre “camp interior” és la força decisiva davant d’un virus, no és el virus que arrasa amb tot. Pasteur famosament va admetre a la seva mort el 1895 la raó del seu contemporani que ho havia dit abans…)

Amb aquestes 4 frases potser ens dóna la claredat que podem tenir un impacte desitjat al món , començant des del nostre propi Paisatge Interior , la nostra Zona 00, que tants altres dissenys influenciarà de bona manera si ho dissenyem amb les Ètiques i els principis de la Permacultura.

Si vols ser millor dissenyadora de futurs possibles, si vols poder practicar i dominar tots els #SABERES per a aquest matí desitjat, et recomanem dissenyar el Paisatge Interior com abans!

Continguts del mini-curs:

  • 7 lliçons
  1. El Concepte Resiliència
  2. Necessitats Humanes
  3. Estructures Invisibles
  4. Per què dissenyar el nostre Paisatge Interior?
  5. Com dissenyar el nostre paisatge interior?
  6. On tenim més impacte?
  7. Un Paisatge Interior Permacultural
  • 1 sessió en directe (escriu-nos a info@lacasaintegral.org per saber la data següent)
  • 1 quadern d’activitats

Pots adquirir el mini-curs a la nostra botiga online: Resiliència Personal: Disseny del Paisatge Interior – La Casa Integral

Amb molta il·lusió de poder acompanyar-te si així ho decideixes!

Related Articles

Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments