Disseny hidrològic del paisatge
AIGUA ÉS VIDA
La capacitat de càrrega d’un ecosistema és la relació entre la disponibilitat de recursos disponibles i la quantitat d’organismes vius que els poden aprofitar . Encara que l’avaluació d’aquesta “Capacitat de Càrrega” és considerada “multifactorial”, a la base de tota cadena alimentària i de tota disposició de recursos hi ha… l’Aigua .
L’ aigua subsuperficial d’un paisatge, la que es troba als dos primers metres de terra, és la que permet a la microbiologia estar activa en el procés de la Trofobiosi i alimentar així tota la Rizosfera , tot aquest gran conjunt d’arrels que pot alimentar i permetre el creixement de plantes herbàcies, arbustives i arbòries. L’aigua present en aquests primers dos metres de sòl, la humitat, l’evapotranspiració de la massa vegetal, la regulació tèrmica tant del sòl com dels corrents convectors,… conformen el que es coneix com la “ Bomba Biòtica ” que permet atraure més pluja, més humitat, més nutrients.
La pluja no ve del cel, ve del terra.
Tot aquest món vegetal divers, alimentat pel món mineral i orgànic, permet la vida del món animal; microorganismes, insectes, petits mamífers, herbívors, omnívors, persones.
Els nostres paisatges estan en una espiral descendent des de fa dècades pel que fa a la capacitat de càrrega , importem recursos per subsistir i la deshidratació del territori s’incrementa any rere any amb les conseqüències de sequeres perllongades, incendis i inundacions .
Les polítiques d’ordenació territorial a diferents escales semblen estar més enfocades a l’evacuació hídrica i augmentar els volums d’ aigua blava (aigua en superfície destinada a abastir el consum humà – domèstic, industrial i d’agricultura) que no pas en la retenció i infiltració . El percentatge de l’aigua retinguda i infiltrada, “ aigua verda ”, sol ser d’un 70 a un 80% de tota l’aigua que cau del cel, per ser reincorporada al cicle hidrològic per evapotranspiració de les plantes. Serà la gestió de les capçaleres de les conques hidrogràfiques prou respectuosa per no deshidratar els nostres paisatges i trencar el cicle de la Bomba Biòtica ?
OBSERVACIÓ I ANÀLISI
Els escenaris de Canvi Climàtic que tenim actualment i els que es prediuen a futur demanen a crits estratègies d’adaptació paisatgística, de retenció i d’infiltració , no pas d’evacuació accelerada; una aigua dolça al mar ja no pot cobrir la funció ecològica i socioeconòmica que té.
El Disseny Hidrològic és una eina fonamental perquè els nostres paisatges siguin adaptatius i regeneratius, perquè puguin augmentar els recursos disponibles, per tant la seva capacitat productiva i de “càrrega”. És la tècnica bàsica per restablir la “ Bomba Biòtica ” que regula el cicle hidrològic a petita i mitjana escala.
Per dissenyar la regeneració de qualsevol terreny, hem d’analitzar a quina Zona de Rusticitat estem i en quin tipus d’ Àrea Climàtica . Això permetrà saber el rang de temperatures i com es distribueixen al llarg de l’any; dades fonamentals per al Disseny Vegetal que ha d’acompanyar a tot Disseny Hidrològic .
El rang pluviomètric dels darrers 5 anys i la tendència per a la zona segons l’estudi dels escenaris de canvi climàtic , dades fonamentals per saber quants litres per m2 a l’any poden caure en el paisatge que dissenyarem.
Després de recollir aquestes primeres dades podem identificar mitjançant l’ anàlisi visual de la zona i mapes especials quina és la “ microconca hidrogràfica ”, o diverses, que afecta(n) la finca que dissenyarem i si hi ha hagut alteracions antropogèniques que han afectat aquesta influència; urbanitzacions, carreteres, etc. Aquesta anàlisi ens dóna una idea millor d’on podem intervenir dins i també fora dels límits de la finca, si fos possible. Si no fos possible, és un “ Sector ”, una influència que ens ve des de fora dels límits del sistema per al qual estem dissenyant, amb el qual hem de saber bregar.
Per saber quanta aigua haurem de gestionar, calculem la superfície de la Zona de Captació (camps, vessants de muntanyes, terrasses, etc) i escollim un coeficient de vessament segons la textura del sòl, el pendent i la densitat vegetal.
El resultat final ens dóna una aproximació clara de quanta aigua en superfície podem arribar a captar i emmagatzemar per poder dissenyar canals de retenció i infiltració o cossos d’aigua al terreny.
Encara que generalment hi ha una tendència a dissenyar per gestionar el vessament , també hem de tenir en compte tota aquesta aigua subsuperficial que es mou sota els nostres peus. Si no troba elements de retenció (com la rizosfera ) sortirà del nostre sistema i per tant de la nostra capacitat de gestió i aprofitament.
L’objectiu mai no pot ser “quedar-nos” tota l’aigua però sí que circula la major quantitat de vegades possible dins del nostre sistema creant biomassa, recarregant aqüífers, alimentant fonts, proveint de nínxols ecològics per a tot tipus d’amfibis, aus i fauna salvatge que són els que mantenen la salut dels ecosistemes… i per tant… la nostra.
DISSENYANT LES INTERVENCIONS
A partir de l’observació al terreny dissenyarem en un mapa topogràfic les intervencions a les 4 àrees: topografia – cossos d’aigua – disseny vegetal – sòl . Tenint en compte sempre les corbes de nivell i com que elles dibuixen el paisatge i els fluxos de l’aigua, fem que l’aigua pugui estar present al nostre sistema la màxima quantitat de temps possible.
Aquestes intervencions les farem des de les cotes més altes possibles de la nostra àrea de gestió posant especial atenció a:
ARRENTITZAR el flux d’aigua per evitar erosió i la conseqüent pèrdua de fertilitat, retenint / cultivant sòl amb la captura de nutrients.
CONDUIR l’aigua de manera que hidrati el paisatge en el seu camí i cap a on ens interessa acumular o, en el cas del disseny Keyline , conduir des d’on hi ha aigua (vandes i torrents) cap als llocs on no hi ha (lladres), jugant amb la topografia .
ACUMULAR l’aigua en cossos d’aigua , de manera descentralitzada i sense impermeabilitzar per estimular la integració i la hidratació paisatgística.
INFILTRAR l’aigua a la zona d’influència dels sistemes vegetals productius o on ens interessaria que l’aigua pugui sorgir a cotes inferiors per alimentar altres elements del paisatge.
Bàsicament l’objectiu d’un Disseny Hidrològic és Retenir i Infiltrar, Retenir i Infiltrar i entre aquestes accions puc Conduir i Acumular .
Un element clàssic d’un disseny hidrològic pot ser un swale o una rasa d’infiltració que sempre ha de ser traçada seguint una corba de nivell (per tant el pendent és 0º) i aquest mateix element és el que reté i infiltra l’aigua.
El gran repte d’un swale és el seu dimensionament ja que en algunes climatologies com la mediterrània es pot passar mesos sense tenir aigua dins, per la qual cosa crea l’efecte contrari, i per les parets obertes a l’aire tindrem una deshidratació del paisatge. En aquests casos es recomana omplir la meitat amb triturat de fusta que ens ajudarà a crear un efecte esponja, tant per retenir durant més temps les escasses pluges com també captar la humitat ambiental i evitar la deshidratació per les cares internes exposades.
Aquesta tècnica de l’encoixinat i nínxol per a la microbiologia també es podria utilitzar per a elements d’acumulació petits (olles distribuïdes en punts claus ) en situacions on la pluviometria erràtica i poc abundant no permetria tenir aigua en superfície molts dies a l’any.
INTERVINENT
Una excavadora giratòria d’erugues és una companya ideal per implementar els dissenys… a més d’aixada, pala, rasclet i compactador. Ja que en alguns casos haurem de resoldre detalls manualment.
L’execució d’un Disseny Hidrològic necessita una observació i una atenció constant a les diferents capes geològiques o elements singulars ocults al paisatge (arrels o grans pedres), per anar fent adaptacions segons calgui, i d’ eines de nivell precises que ens ajudin a generar talussos, petites preses (importantíssims els sobreeixidors !), swales, peralts, etc.
Aquesta tècnica es pot aplicar en terrenys argilosos, forestals, gresos o de cultiu i cada cop és més necessari i urgent fer-ho. Tot i que pot semblar una inversió important, creiem que és, com a poques, una de les més rendibles ja que el seu TRE (Taxa de Retorn Energètic) augmenta exponencialment any rere any.
La realitat climàtica i meteorològica, la garantia sobre la sobirania alimentària de cada territori, la salut dels nostres ecosistemes, que és en definitiva la nostra… Tots aquests factors ens exigeixen que redissenyem els paisatges en tot tipus d’escales. Creiem que cal aplicar una mirada regenerativa que augmenti la capacitat de càrrega dels ecosistemes, recarregant els aqüífers, reduint els riscos d’incendi i augmentant la biodiversitat.
A La Casa Integral ens apassiona aquest tipus de dissenys i hem pogut conformar un equip de professionals, totes persones formades i capacitades per assessorar, dissenyar i executar tot tipus d’ Estratègies Hidrològiques , des d’intervencions en el paisatge com hem explicat en aquest article, fins a sistemes de regeneració i reutilització d’aigües residuals i de captació i emmagatzematge d’aigües pluvials .
Et truca la regeneració del paisatge?
Ens truques per parlar-ho?
Be water, my friend!
