Cada cop que plou, l’aigua inicia un recorregut a través del paisatge. Una part és interceptada per la vegetació, una altra s’infiltra a terra, una altra roman temporalment emmagatzemada i una altra continua el seu camí cap a zones més baixes, lleres, aqüífers i finalment el mar.
Tanmateix, la manera com hem transformat el territori ha alterat molts d’aquests processos. Sòls compactats o impermeabilitzats, pèrdua de vegetació, camins que concentren l’escorriment, canalitzacions i sistemes de drenatge dissenyats per evacuar ràpidament l’aigua poden fer que la pluja circuli amb més velocitat, arrossegant sòl i sediments i reduint el temps durant el qual roman disponible al paisatge.
Gestionar l’ aigua de pluja no consisteix simplement a recollir la màxima quantitat possible ni impedir que abandoni una parcel·la. Consisteix a comprendre què passa amb l’aigua quan arriba a un lloc concret i dissenyar estratègies que responguin tant a les necessitats de les persones com al funcionament hidrològic del territori.
La captació d‟aigües pluvials pot formar part d‟aquesta estratègia. Podem emmagatzemar-la per a determinats usos, afavorir-ne la infiltració allà on sigui adequat, alentir-ne el moviment, distribuir-la cap a zones que se’n puguin beneficiar o crear espais de retenció temporal. La combinació adequada dependrà sempre de les característiques i les necessitats de cada lloc.
Què entenem per captació d‟aigües pluvials?
La captació d‟aigua de pluja consisteix a identificar, recollir i gestionar l‟aigua procedent de les precipitacions per donar-ne un ús o afavorir determinats processos dins d‟un sistema.
L’exemple més conegut és l’aigua que cau sobre una teulada i es condueix mitjançant canals i baixants cap a un dipòsit. Tot i això, limitar la captació d’aigua de pluja a aquesta imatge deixa fora gran part de les possibilitats que ofereix un paisatge.
La pluja també cau sobre camins, patis, zones compactades, cultius, boscos i vessants. Cadascuna d’aquestes superfícies rep, absorbeix, concentra o desvia l’aigua de manera diferent.
Per això, abans de decidir quina infraestructura instal·lar, convé saber quanta aigua cau del cel i quanta realment necessitem a casa diàriament, a més d’observar com es mou l’aigua pel lloc: d’on procedeix, on es concentra, quins recorreguts segueix, on genera problemes i on podria aportar beneficis.
A tenir en compte també, és que cap lloc no funciona de forma aïllada. Cada habitatge, parcel·la o finca forma part d’una conca i manté relacions hidrològiques amb els territoris situats aigües amunt i aigües avall. Les decisions que prenem sobre l‟aigua poden, per tant, tenir efectes que van més enllà dels límits d‟una propietat.
Comprendre quanta pluja arriba al lloc
Conèixer les precipitacions és un dels primers passos per comprendre el potencial hídric d‟un lloc. Com a referència senzilla, 1 mil·límetre de pluja sobre una superfície de 1 metre quadrat equival aproximadament a 1 litre daigua .
Això vol dir que una teulada de 100 m² rep teòricament uns 5.000 litres durant una precipitació acumulada de 50 mm.
Aquest càlcul ens pot ajudar a dimensionar un sistema d’emmagatzematge, però no ens diu per si mateix com es comportarà aquesta aigua. Per dissenyar adequadament també cal observar la distribució de les pluges al llarg de l’any, la intensitat dels diferents episodis, les característiques de les superfícies sobre les quals cau l’aigua i la capacitat del paisatge per absorbir-la, retenir-la o conduir-la.
No és el mateix dissenyar per aprofitar pluges freqüents i moderades que preparar-se per a llargs períodes secs seguits d’episodis de gran intensitat. Un dipòsit, una zona vegetada, una estructura de retenció o un sistema de conducció poden respondre a funcions molt diferents dins del mateix sistema.
Per això, més que cercar una única xifra sobre quants litres podem recollir, cal preguntar-nos: quins tipus de pluja rebem, quan arriben i què passa amb l’aigua durant cadascun d’aquests episodis?
No tota aquesta quantitat arribarà necessàriament al dipòsit. Hi ha pèrdues associades al propi sistema, evaporació, primeres aigües, brutícia o desbordaments. Tot i així, fer aquest càlcul permet comprendre el potencial d’un habitatge o propietat i dimensionar millor el sistema. Instal·lar un dipòsit sense estudiar aquestes dades pot provocar dues situacions oposades: disposar de molta més capacitat de la necessària (i haver de sostenir una inversió més gran) o comptar amb un dipòsit que s’omple immediatament i evacuar gran part de les precipitacions a més velocitat.
La nostra responsabilitat amb la captació d’aigua de pluja
Tenim una responsabilitat sobre l’aigua que cau sobre les nostres cases i parcel·les. Quan construïm un habitatge, pavimentem un accés o compactem una superfície, estem modificant el lloc on cau la pluja: una part de l’aigua que abans podia infiltrar-se lentament i contribuir a la recàrrega dels aqüífers ara es pot convertir ràpidament en vessament. Recuperar part d‟aquesta funció hidrològica és una forma concreta d‟assumir la nostra responsabilitat sobre l‟impacte que genera la nostra ocupació del territori.
A més, el canvi climàtic està fent que els períodes humits siguin cada cop més irregulars i, a molts llocs, més intensos i torrencials, mentre que els períodes secs tendeixen a prolongar-se. La transformació i degradació dels paisatges agreugen aquests desequilibris. Per això necessitem no només reduir la velocitat de l’aigua quan arriba en excés, sinó també emmagatzemar-la i mantenir-la disponible per als períodes més secs, tant al paisatge com a infraestructures adequades.
Les teulades com a superfícies de captació d’aigües pluvials
Les teulades permeten concentrar de manera relativament senzilla laigua de pluja en un punt determinat. Mitjançant canalons i baixants, l’aigua es pot conduir cap a un dipòsit o una altra infraestructura des de la qual es podrà utilitzar posteriorment.
Un sistema pot incloure els 4 elements d’una conca: la superfície de captació, canalons i baixants com a elements de conducció, sistemes de filtratge, gestió de les primeres aigües i un o diversos dipòsits com a elements d’emmagatzematge, i un sistema de canonades final per a l’element de distribució. El disseny del conjunt integral dependrà, entre altres factors, de l‟ús previst, de les precipitacions i de la superfície il‟economia disponible.
És molt diferent recollir aigua per al reg d’un petit jardí que cobrir part de les necessitats d’un habitatge, disposar d’una reserva per a una finca productiva o crear més autonomia davant de períodes d’escassetat.
També cal tenir en compte els materials de la coberta i les possibles fonts de contaminació abans de decidir quins usos pot tenir l’aigua recollida.
No obstant això, el dipòsit no ha de ser el final de l’element d’emmagatzematge. Quan assoleix la seva capacitat, l’aigua sobrant es pot integrar dins d’una estratègia més àmplia i dirigir-se, per exemple, cap a un jardí pluvial , un sistema de retenció temporal vegetat, dissenyat d’acord amb les condicions del lloc.
Emmagatzemar aigua per quan es necessita
L’emmagatzematge en dipòsits permet conservar part de l’aigua de pluja per fer-la servir en un altre moment. La seva capacitat ha de respondre tant a la quantitat daigua que podem captar com a la demanda ia la distribució de les precipitacions al llarg del temps.
Un dipòsit massa petit es pot omplir ràpidament durant un episodi de pluja i desbordar-se, mentre que una capacitat excessiva pot no arribar mai a aprofitar-se plenament si les aportacions són insuficients o massa irregulars.
Però lobjectiu no és simplement maximitzar el nombre de litres emmagatzemats. Un sistema ben dimensionat cerca una relació adequada entre captació, emmagatzematge, necessitats reals de la llar, disponibilitat d’aigua i funcions ecosistèmiques dins del conjunt del disseny .
En alguns casos, diversos dipòsits de diferents mides o situats a diferents punts poden respondre millor a les necessitats del sistema que una única gran infraestructura.
Per què es pot fer servir l’aigua recollida?
Els possibles usos depenen de la qualitat de l‟aigua, del sistema de captació i tractament i de la normativa aplicable.
Un dels usos més habituals és el reg d´horts, jardins, arbres i altres zones productives o vegetades. L’aigua emmagatzemada també es pot destinar a determinats usos domèstics quan la instal·lació està específicament dissenyada.
Definir des del principi quina funció volem que compleixi laigua ajuda a dissenyar el sistema. Però també és útil pensar en les diferents funcions que una mateixa infraestructura pot exercir. Un dipòsit pot proporcionar aigua per a reg, augmentar l’autonomia durant períodes secs i alhora formar part d’una estratègia de gestió dels excedents de pluja i prevenir inundacions conca avall.
Llegir l’aigua al paisatge
En una finca o territori, les teulades són només una petita part de la superfície que rep pluja. L’aigua es mou segons la topografia, el terra, la vegetació, la geologia i les intervencions humanes. Camins, cunetes, cultius, edificacions i superfícies compactades poden alterar aquests recorreguts, augmentant l’escorriment, l’erosió i la pèrdua d’aigua del paisatge.
És per això que una bona estratègia de captació d’aigües pluvials comença per observar: on entra l’aigua?, on es concentra?, on adquireix velocitat?, on es pot infiltrar o emmagatzemar? Aquestes observacions permeten dissenyar solucions que no només aprofitin laigua de pluja, sinó que ajudin a restaurar el cicle verd de laigua , mantenir la humitat del sòl i reforçar la salut dels ecosistemes.
Un paisatge capaç de retenir i distribuir millor l’aigua també és més resilient davant dels extrems climàtics: pot reduir l’erosió i el risc d’inundacions durant pluges intenses i mantenir més humitat disponible durant els períodes secs, contribuint a reduir la vulnerabilitat davant dels incendis.
El paisatge com a infraestructura hidrològica
L’aigua de pluja no només es pot emmagatzemar en dipòsits. El terra, la vegetació i el propi paisatge són també infraestructures hidrològiques. Un terra viu i cobert pot absorbir i retenir aigua de manera molt diferent a un terra nu o compactat.
La captació d’aigües pluvials pot llavors combinar cossos d’aigua (dipòsits, basses) amb estratègies de paisatge com un disseny vegetal òptim, la millora de l’estructura del sòl , la retenció temporal i la infiltració allà on les condicions del terreny ho permetin i la reducció de la velocitat de l’escorriment mitjançant moviments de terra segons la topografia . La nostra metodologia 4×4 per al Disseny Hidrològic per al paisatge ho recull tot.
L’objectiu no és aturar tota l’aigua ni fer que tota desaparegui sota terra, sinó alentir, distribuir, infiltrar, emmagatzemar o conduir l’aigua segons les necessitats i les característiques de cada lloc i restaurar el cicle de l’aigua verda .
Ralentir, distribuir, infiltrar, retenir i conduir
No existeix una única solució per a la gestió de les aigües pluvials . Un mateix disseny pot recollir aigua de les teulades per emmagatzemar-la, utilitzar els excedents per afavorir zones vegetades, reduir l’erosió d’un camí i retenir temporalment part de l’escorriment.
Així, la captació d’aigües pluvials deixa de ser únicament una forma de disposar d’aigua per als nostres usos i es converteix en una eina per restaurar el cicle de l’aigua, millorar la salut dels sòls i els ecosistemes i augmentar la resiliència del territori davant de sequeres, incendis i inundacions .
La clau és comprendre com funciona cada lloc i dissenyar un sistema en què cada element compleixi una funció dins del conjunt.
Captació d’Aigües Pluvials per a diferents escales i tipus de pluja
No tots els episodis de pluja plantegen les mateixes necessitats.
Les pluges suaus i freqüents poden contribuir a mantenir la humitat del terra i la vegetació. Les pluges estacionals poden permetre omplir dipòsits o recuperar determinades reserves. Els episodis intensos, en canvi, poden mobilitzar grans quantitats daigua i sediments en poc temps.
Un bon disseny hidrològic ha de tenir en compte aquesta diversitat.
Una infraestructura que funciona perfectament per recollir aigua destinada al reg pot no tenir cap capacitat per gestionar una tempesta intensa. De la mateixa manera, una intervenció dissenyada per reduir l’energia d’una escolament concentrada no ha de proporcionar aigua disponible per a un ús domèstic.
Pensar en diferents escales –des d’una coberta o un habitatge fins a una finca, una subconca o una conca– permet comprendre millor les connexions entre aquestes intervencions.
Dipòsits, paisatge i territori: dissenyar sistemes, no solucions aïllades
Un dels errors més freqüents és buscar una única infraestructura que resolgui tota la gestió de l’aigua .
Un dipòsit no resoldrà per si mateix un problema d’erosió. Una zona d´infiltració no substituirà necessàriament una reserva d´aigua per al´estiu. Una bassa pot complir determinades funcions, però no serà adequada a tots els terrenys.
La solució sorgeix de la combinació d‟elements i estratègies adaptades a cada context.
Podem pensar en un habitatge, una parcel·la o una finca com a part d’un sistema més ampli on l’aigua es recull, s’utilitza, s’alenteix, es distribueix, s’infiltra, es reté temporalment o continua el recorregut de manera segura.
L’objectiu no és conservar tota l’aigua dins d’uns límits artificials ni impedir que en segueixi el curs natural. És recuperar , en la mesura que sigui possible, relacions més funcionals entre l’aigua, el sòl, la vegetació, les persones i el territori .
Disseny hidrològic adaptat a cada lloc
Cada lloc té una història, una topografia, una geologia, uns terres, unes pluges i unes relacions específiques amb el territori que l’envolta. Per això no hi ha receptes universals.
Un disseny adequat comença per observar i comprendre: com arriba laigua, com es mou, on es concentra, quins processos volem protegir o restaurar i quines són les necessitats reals del projecte.
A partir d’aquesta lectura es poden desenvolupar estratègies que combinin, quan sigui adequat, la captació des de superfícies, l’emmagatzematge en dipòsits, la gestió d’escorrenties, la retenció temporal, la revegetació i altres intervencions destinades a millorar el funcionament hidrològic del lloc .
A La Casa Integral abordem el disseny i la consultoria hidrològica des d’aquesta perspectiva sistèmica . Estudiem el comportament de l’aigua en relació amb la topografia, el terra, la vegetació, les infraestructures i el context territorial per identificar oportunitats i desenvolupar estratègies adaptades a cada lloc.
Perquè dissenyar amb l’aigua no és només recollir més litres. Consisteix a comprendre els seus recorreguts, els seus temps i les seves relacions, i crear condicions que ajudin a construir territoris més resilients, vius i capaços d’afrontar tant l’escassetat com els episodis de pluja intensa.
