Els 12 Punts de Palanca
“Eureka!” “Doneu-me una palanca i mouré al món”.
Aquestes dues frases han de ser les més trending topics de la història de la física i les matemàtiques.
Arquimedes no tenia Tik-Tok ni Twitter ni Instagram però tot i així, o gràcies a això, perduren aquestes frases a l’inconscient col·lectiu de la comunitat científica.
Curiosament aquest matemàtic se’l coneix com el “pare” de la mecànica moderna i d’alguns dels grans teoremes de la física que encara avui dia s’ensenyen a les escoles.
Diem curiosament perquè si bé tota la investigació sobre la palanca i el punt de suport ha estat clau en el desenvolupament de la Mecànica, també ho ha estat per a un dels treballs fonamentals del Pensament Sistèmic: “Els dotze punts de palanca d’un sistema” .
Així com una planta o una mena d’arbre no és “dolenta” per si sola sinó que la influència que tindrà al seu entorn estarà determinada per tota una sèrie de factors de context, moment de successió de l’ecosistema, quantitat d’individus, maneig posterior, disponibilitat daigua i nutrients, etc. Una eina, com una palanca per exemple, pot o no canviar una situació depenent de com s’usa, depenent de quin és el seu punt de suport.
La Permacultura és una disciplina de Disseny, una eina de transformació Eco-Social que està basada en tres ètiques principals:
“Cuidar les Persones”
“Cuidar el Planeta”
“Repartició justa de Recursos i excedents”
Per tant, ja intuïm una intenció d’“impacte positiu” al seu entorn però de vegades podem estar usant l’eina en punts de suport de poca influència.
El gran mèrit de Donella Meadows va ser utilitzar eines del Pensament Mecanicista per aprofundir en el Pensament Sistèmic.
Donella Meadows’ leverage points (Source: based on Meadows, 1999; crèdit: UNDP/Carlotta Cataldi)
Els Punts de Palanca ens poden ajudar al nostre Procés de Disseny per analitzar la influència transformadora de les nostres intervencions. Així com quan fem consultories o comencem un projecte de disseny , a la nostra Entrevista al Client repassem des de quantes persones viuen al lloc o quant terreny es vol abastar fins a quins són els objectius del projecte o el Sistema de Creences de les persones que ho van a gestionar. Una mirada àmplia sobre el sistema a dissenyar ens aporta informació de gran valor per al Disseny de les Estructures Visibles tant com les Invisibles.
Vegem aquests Punts de Palanca de menor a major influència i tenint sempre present que les intervencions en un disseny de Permacultura generalment són multidireccionals, per tant és molt difícil que només estiguem actuant en un dels punts de suport.
12. Constants, paràmetres, números.
Si modifiquem algunes quantitats dels elements del sistema podem veure canvis, però el comportament global de l’ecosistema a llarg termini no es veurà afectat.
Si traieu molts arbres d’un bosc seguirà sent bosc només que en un estat diferent, però el seu comportament continuarà sent el d’un bosc a la recerca del seu climax. Els números d’arbres trets arriben a ser significant quan el sistema ja no té prou capacitat per recuperar-se i la successió no succeeix, sinó s’instal·la una desertificació.
En àmbits socials podem destacar el “ número Dunbar ”, que indica que el nombre de rostres/persones que podem reconèixer amb nom i característiques és 150. Més d’això i la comunitat arriba a dividir-se, existeix individualisme, etc.
11. La mida dels dipòsits i altres existències estabilitzadores, en relació amb els fluxos.
La capacitat d’emmagatzemar fluids, energia o menjar afecta el flux i la gestió d’allò que emmagatzemem.
Si el nostre rebost és petit necessitem una renovació i gestió més intensa i alhora perdem temperatura més ràpid en el seu ús constant perquè la seva capacitat termoreguladora és més reduïda. Si el rebost té unes proporcions adequades manté millor la seva temperatura, no l’he d’omplir tan seguit i això afecta positivament tant la qualitat de l’emmagatzematge com l’energia que invertim a omplir-la.
Un altre exemple és la compra de pastanagues. Si compres massa pastanagues de cop, quan emmagatzemes més de les que puguis menjar (flux) en el seu estat fresc i cruixent, hi ha la possibilitat que part es posa com a goma. Es pot identificar la quantitat òptima de compra perquè no passa això i per sempre poder menjar pastanagues cruixents (o es pot triar l’alternativa de tenir-les a l’hort!).
10. Estructura de les existències i fluxos de materials.
Lligat amb el punt anterior cada flux de material que entra o surt del sistema té una operació i una estructura que el sustenta. De vegades modificar aquesta estructura pot ser molt costós com ara l’entrada d’una parcel·la on no entra un camió amb materials d’obra, aleshores hem de modificar l’operabilitat i subministrar el material amb un vehicle més petit encara que es trigui més. Si no és per a materials d’obra (per exemple per a la construcció d’una caseta d’eines, puntualment) però més aviat per a alguna cosa que sovint es necessita, com per exemple quan estem fent cistelles de verdures de les nostres hortes i les repartim setmanalment, a mesura que creixi la nostra empresa, potser val la pena fer més gran aquest accés per poder millorar la nostra operabilitat i el flux d’aquestes cistelles i les nostres energies per moure-les.
9. Durada dels retards, en relació amb la taxa de canvis del sistema.
Moltes vegades els sistemes avancen a una velocitat diferent del que les intervencions desitjarien i de vegades és a la inversa. Quan triguem massa a escollir quins fruiters plantarem o quin adob verd sembrarem pot ser que els factors climàtics ja no ens acompanyin i “perdem” una temporada o de vegades proposem intervencions que les persones que les han d’implementar encara no han aconseguit entendre i això acaba afectant la qualitat i capacitat de la intervenció i el manteniment posterior.
8. Força dels bucles de retroalimentació negativa, en relació amb lefecte que estan tractant de corregir.
Els llaços, les relacions, entre els elements d’un sistema generen dinàmiques que poden ser tant d’abundància o d’erosió. Quan parlem de Bucles de Retroalimentació Negativa ens referim a les dinàmiques que no impulsen aquesta direcció energètica sinó que tendeixen a l’estabilitat.
Quan hi ha un Bucle de Retroalimentació Negativa en un sòl , per exemple, vol dir que les interaccions entre Minerals, Matèria Orgànica i Microorganismes no estan produint més fertilitat. O quan una comunitat de persones a la qual està escalant un conflicte recorre a la facilitació externa i comença una dinàmica de retroalimentació negativa perquè el conflicte ja no creixi.
Quan dissenyem aquestes connexions entre elements és de gran importància identificar cap on aniran aquestes retroalimentacions i plantejar possibles escenaris per corregir… o no, abans de tenir un problema que afecti tot el sistema.
7. Llaços de retroalimentació positiva.
Els Bucles de Retroalimentació Positiva són dinàmiques entre elements que acceleren processos ja siguin beneficiosos o no per a l’ecosistema.
Seguint amb l’exemple entre persones, si no dissenyem dinàmiques de connexió, escolta i empatia en un grup humà ens podem trobar amb una “espiral d’erosió” que aprofundeixi la distància i el conflicte.
La relació que hi ha entre el pendent, el tipus de sòl i la quantitat de vegetació d’un paisatge pot portar aquest paisatge a la pèrdua constant de nutrients i aigua i per tant a una erosió crònica que allunya encara més la capacitat de la vegetació d’instal·lar-se i modificar la textura del terra.
Aquesta retroalimentació és positiva perquè incrementa un procés però no és beneficiosa per a l’ecosistema.
6. Estructura del flux d’informació (qui té i no té accés a quina informació)
Els fluxos dinformació són claus en les dinàmiques dun sistema i acaben sent més econòmics de modificar que tota lestructura.
En un grup humà, en una família o en un poble, acaba tenint un gran efecte positiu la implementació d’eines de transparència i horitzontalitat comunicativa on totes les persones tenen la mateixa quantitat d’informació.
En altres termes quan reguem un bancal ple de plantes aquesta aigua funciona com a informació nova que permet el lliure moviment de nutrients i ajuda al sistema avançar.
O quan una persona no es permet “connectar” amb el cos o les emocions, aquesta manca d’informació pot produir comportaments disfuncionals o malalties a la llarga.
5. Regles del sistema.
Lleis, normes de convivència, una cultura del càstig o dels incentius acaben sent eines de regulació del sistema per poder funcionar.
Una planta que s’espiga es talla i tota la biomassa es diposita al mateix terra, una persona que n’agredeix una altra és castigada segons el nivell de l’agressió, si un infant fa les seves tasques escolars podrà anar a jugar amb les seves amistats, si treballes reps diners. Les regles han de ser molt clares i estar ben explicades, encara que això no assegura que siguin ben rebudes. Els Principis Ètics ens poden ajudar a redactar-les.
4. El Poder per afegir, canviar, evolucionar o autoorganitzar l’estructura del sistema .
La capacitat d’autoorganització d’un sistema és essencial per a la seva pròpia evolució i és la que permet establir noves regles, definir nous fluxos d’informació o gestionar els bucles de retroalimentació. Quan el control extrem sobre aquesta capacitat s’apropia de les dinàmiques del sistema, la tensió creix fins a generar crisis que permeten aquest avenç.
3. Objectius del sistema .
Punt clau per a un Disseny de Permacultura. Cap on vol anar el sistema?
A partir de la definició clara dels objectius i de les funcions a cobrir , consensuada entre les parts, podem dissenyar els paràmetres, números, regles, bucles, eines d’informació, etc.
Un objectiu inexistent o mal definit pot fer avançar el sistema a un lloc molt allunyat d’on vol realment anar. Una casa i el vostre pati poden ser un espai de descans, de treball, de recerca o d’exposició al públic, potser tot alhora. Depèn que definim les intervencions i els elements que instal·lem, i les seves relacions poden variar molt segons les funcions que volem que cobreixi el nostre disseny.
2. La mentalitat o el paradigma de què sorgeix el sistema — els seus objectius, estructura, regles, retards, paràmetres
Arribem al punt de palanca absolut, no només per a la concepció del propi sistema sinó també per elaborar tota la resta de relacions i eines. El lloc mental des d’on creem acaba determinant allò creat. Redefinir com habitem aquest planeta ho pot canviar tot. Les nostres narratives, pel·lis Hollywood i les publicitats, els mites i per exemple teràpies com la PNL tenen més poder que potser ens imaginem.
1. El Poder per transcendir paradigmes.
La capacitat de “ballar” entre sistemes de creences ens dóna l’oportunitat de descobrir-ne un de nou.
El paradigma cientificista, per exemple, pot xocar amb les creences d’algunes tribus natives però la capacitat de plantejar totes dues com a vàlides, i alhora, ens pot permetre una mirada nova sobre la realitat… la semipermeabilitat de la membrana eucariota va ser la funció essencial que li va permetre sobreviure i evolucionar .
Com podem veure aquest treball de Donna Meadows, ens aporta unes mirades totalment complementàries al nostre Procés de Disseny de Permacultura.
Aquests dotze punts ens poden ajudar a dissenyar intervencions en àmbits socials amplis, com ara municipis; també en comunitats intencionals o associacions oa la pròpia persona. És Pensament Sistèmic pur que podem escalar fàcilment .
A La Casa Integral ens encanta tenir-los presents al nostre treball de disseny o assessorant projectes de diferents escales. També al nostre treball pedagògic les eines del pensament sistèmic les tenim presents utilitzant dinàmiques de facilitació que permeten abordar diferents punts de palanca.
La transformació del món necessita una gran diversitat d’eines i coneixements…esperem que aquestes que t’hem explicat en aquest article omplin una mica més la teva caixa de recursos!
Si vols seguir formant-te en el Procés de Disseny de Permacultures, una disciplina de Disseny Sistèmic, no dubtis a fer un cop d’ull a la nostra formació online “#SABERES per a un futur possible”. Si vols, pots certificar-te en Disseny de Permacultura mitjançant la teva participació en el disseny grupal final. CDP #SABERES – La Casa Integral
Següent data de començament: 21/09/2023
Si et truca més una formació en persona, estarem co-facilitant un CDP híbrid (part online, 8 dies de convivència) a Gran Canària aquest estiu, més info a Certificat de Disseny de Permacultura 2023 – Lluna Xarxa – Producció Cultural (lunaredcultural.es )