La manca d’aigua no sempre vol dir que plogui poc. A moltes finques i territoris, una part important del problema és com es comporta l’aigua quan arriba al terreny: les pluges poden ser molt intenses, l’aigua circula ràpidament per la superfície, arrossega sòl fèrtil i abandona el lloc abans de poder infiltrar-se i alimentar el paisatge.
Alhora, els períodes secs són cada vegada més llargs. El canvi climàtic està intensificant aquests extrems, mentre que la degradació dels sòls, la pèrdua de vegetació i la transformació dels usos del territori en poden agreujar els efectes.
En aquest context, retenir aigua en una finca no vol dir simplement construir dipòsits. Significa recuperar la capacitat del paisatge per rebre, alentir, infiltrar, emmagatzemar i alliberar aigua progressivament.
Aquesta és la lògica de paisatge esponja: un territori capaç d’absorbir i retenir part de la pluja quan arriba en excés i mantenir-la disponible durant els períodes secs. A més d’augmentar la disponibilitat d’aigua, aquest enfocament ajuda a reduir l’erosió, millorar els sòls, enfortir els ecosistemes i augmentar la resiliència davant d’inundacions, sequeres i incendis.
Què és un paisatge esponja?
Un paisatge esponja és un paisatge dissenyat o regenerat per recuperar la seva capacitat de gestionar l’aigua de manera natural: alentint l’escorriment, afavorint la infiltració, retenint temporalment l’aigua i mantenint la humitat al terra i la vegetació.
No es tracta d’impedir que l’aigua continuï el recorregut, sinó evitar que surti del paisatge massa ràpid i amb massa energia.
El terra, la vegetació, la matèria orgànica, la topografia i determinades estructures de retenció poden funcionar conjuntament com una infraestructura hidrològica viva.
Un paisatge esponja pot, per tant, combinar diferents estratègies segons el lloc: captació d’aigües pluvials, millora dels sòls, revegetació, gestió de camins i escolaments, zones de retenció temporal i altres intervencions adaptades a la topografia ia les característiques del terreny.
Per què una finca pot perdre gran part de laigua que rep?
Quan un terreny està degradat, nu o compactat, pot absorbir molta menys aigua que un terra viu i ben estructurat.
La pluja es converteix llavors ràpidament en escorrentia superficial. A mesura que l’aigua es concentra i augmenta la velocitat, pot arrossegar partícules de sòl, matèria orgànica i nutrients, generant solcs, closques i zones erosionades.
Per això, una finca pot patir inundacions o grans volums d’escorriment durant una tempesta i, poques setmanes després, presentar un sòl sec i una vegetació sotmesa a estrès hídric.
El problema no és únicament quanta pluja rep el lloc, sinó quanta aigua aconsegueix retenir, infiltrar i mantenir disponible .
Abans de retenir aigua a una finca: entendre com es mou l'aigua
Abans de fer moviments de terra o instal·lar infraestructures és fonamental comprendre el funcionament hidrològic del lloc.
El pendent, l’orientació, el sòl, la vegetació, la geologia, els camins, les edificacions i les superfícies compactades modifiquen els recorreguts de l’aigua. També és important entendre la relació entre el que passa aigües amunt i aigües avall.
Una anàlisi hidrològica permet identificar on entra l’aigua, on es concentra, on adquireix velocitat, quines zones pateixen erosió, on roman la humitat i quins llocs ofereixen bones condicions per afavorir la infiltració o la retenció temporal.
Aquesta lectura és essencial per evitar traslladar un problema duna zona a una altra i per trobar les millors oportunitats de regeneració.
Crear un paisatge esponja: alentir, distribuir, infiltrar i emmagatzemar
Un paisatge esponja no depèn de cap infraestructura. El funcionament sorgeix de la combinació de diferents elements i processos.
En alguns punts serà important alentir laigua per reduir la seva capacitat erosiva. En altres, distribuir-la per evitar que es concentri en un únic recorregut. Allà on les condicions ho permetin, podem afavorir la infiltració i la recàrrega de les reserves daigua del subsòl. A determinades zones pot ser convenient retenir temporalment l’aigua, mentre que durant episodis intensos caldrà conduir-la de manera segura .
L’objectiu és recuperar part de la capacitat del paisatge per funcionar com una esponja: absorbir aigua quan hi ha abundància i mantenir-la disponible durant més temps.
Millorar el terra per retenir més aigua
El terra és una de les principals reserves d’aigua d’un paisatge.
Un sòl amb bona estructura, matèria orgànica i cobertura vegetal pot infiltrar i retenir aigua de manera molt diferent a un terra nu o compactat. Millorar-ne l’estructura i augmentar-ne la capacitat de retenció permet que una major part de la pluja romangui disponible per a la vegetació.
La revegetació, la protecció del sòl, laugment de matèria orgànica i altres pràctiques de regeneració poden formar part duna estratègia de paisatge esponja.
Aquestes accions tenen a més efectes que van més enllà de l’aigua: afavoreixen la biodiversitat, milloren la fertilitat i l’estructura del sòl i contribueixen a mantenir ecosistemes més sans i resilients.
Aprofitar camins i altres infraestructures existents
Les superfícies impermeables o compactades poden esdevenir ràpidament vies d’escolament.
Els camins, per exemple, poden concentrar grans quantitats d‟aigua i provocar erosió en determinats punts. Les teulades i patis també poden generar fluxos importants durant episodis de pluja intensa.
Aquestes superfícies es poden integrar dins d’una estratègia més àmplia de captació i gestió d’aigües pluvials. Part de l’aigua es pot emmagatzemar en dipòsits per utilitzar-la durant els períodes secs, mentre que els excedents es poden conduir cap a zones on sigui possible alentir-los, infiltrar-los o retenir-los temporalment.
Així, una superfície que abans accelerava la sortida de l’aigua es pot convertir en part d’una xarxa hidrològica més funcional.
Emmagatzemar aigua per als períodes secs
La capacitat del paisatge per infiltrar i retenir aigua és fonamental, però en determinats llocs també caldrà disposar demmagatzematge en dipòsits, basses o altres infraestructures.
Lelecció dependrà de les precipitacions, la superfície de captació, les necessitats daigua, el sòl, la topografia i les característiques del lloc.
L’emmagatzematge permet conservar part de l’aigua dels períodes humits per fer-la servir quan les pluges escassegen. Però quan l’aigua es reté i infiltra en el propi paisatge, els seus beneficis poden anar molt més enllà: roman durant més temps per als sòls, la vegetació i el bestiar, alimenta les reserves subterrànies i pot fins i tot reaparèixer més endavant en altres punts del territori, per exemple augmentant el cabal d’una font o el nivell d’un pou .
En un context de sequeres més prolongades i precipitacions cada cop més irregulars, augmentar aquesta capacitat d’emmagatzematge, tant en el paisatge com mitjançant infraestructures, reforça l’autonomia i la resiliència de la finca i del territori.
Cal estudiar d’on arribarà l’aigua, quina superfície de captació existeix, quant es pot emmagatzemar, quines característiques presenta el terra i com funcionarà el sistema durant episodis de pluja intensa. A més, les basses poden formar part d’una xarxa més àmplia on l’aigua passa progressivament per diferents elements abans de continuar el recorregut.
D’aquesta manera, una pluja mateixa pot generar múltiples oportunitats d’infiltració.
Un paisatge més esponjós també és un paisatge més resilient
Recuperar la capacitat d‟un paisatge per gestionar l‟aigua té efectes que van molt més enllà de disposar d‟aigua per a reg.
Quan l’aigua roman més temps a terra i vegetació, els ecosistemes poden mantenir millors condicions d’humitat durant els períodes secs. Això pot reduir l’estrès hídric de la vegetació i contribuir a disminuir la vulnerabilitat davant dels incendis.
Durant episodis de pluja intensa, alentir i distribuir l’escorriment pot reduir l’erosió i disminuir la velocitat i l’energia amb què l’aigua arriba a les zones baixes, contribuint a reduir el risc d’inundacions.
D’aquesta manera, restaurar el cicle verd de l’aigua també es converteix en una estratègia d’adaptació climàtica: aprofitem millor els períodes humits per augmentar la resiliència davant dels períodes secs i reduïm els impactes dels episodis extrems.
Consultoria hidrològica - Dissenyar abans d'intervenir
Convertir una finca en un paisatge esponja no significa introduir el nombre més gran possible d’infraestructures. Significa comprendre primer com funciona el lloc i descobrir on té sentit intervenir-hi.
Una consultoria i un disseny hidrològic poden identificar els recorreguts principals de l’aigua, problemes d’escorriment i erosió, oportunitats d’infiltració, necessitats d’emmagatzematge i possibles actuacions de regeneració.
A partir d’aquest diagnòstic es poden combinar diferents estratègies: millora del sòl i la vegetació, captació i conducció d’aigües pluvials en camins, elements de retenció com ara rases d’infiltració o petites basses efímeres de biodiversitat, emmagatzematge en forma de basses o aiguamolls i altres intervencions adaptades a cada terreny.
L’objectiu és dissenyar amb l’aigua i amb el paisatge , no pas contra ells.
Convertir la pluja en una oportunitat per regenerar el territori
Un paisatge esponja aprofita els moments d´abundància per preparar-se per als moments d´escassetat.
Quan aconseguim alentir l’escorriment, afavorir la infiltració, protegir el sòl i emmagatzemar part de l’aigua, cada episodi de pluja pot contribuir a mantenir la humitat, regenerar els sòls i enfortir els ecosistemes.
Retenir aigua a una finca és, per tant, molt més que evitar que l’aigua es perdi. És recuperar funcions hidrològiques, augmentar la resiliència del territori i crear paisatges capaços de respondre millor a sequeres, pluges torrencials, incendis i inundacions.
A La Casa Integral , abordem el disseny i la consultoria hidrològica des d’aquesta visió sistèmica, estudiant el comportament de l’aigua i les relacions amb el sòl, la vegetació, la topografia i el territori per desenvolupar estratègies de paisatge esponja adaptades a cada lloc.