La regeneració necessita molt més que bones intencions (II).
Les vaques de Planesos 
Observant els pollastres pasturant
La Casa Integral no som una empresa d’agricultura ni de ramaderia, no som productores directes d’aliments, però en la nostra visió està dissenyar, compartir, aplicar “solucions regeneratives per a la persona, l’habitatge i la comunitat”. Saber acompanyar aquests processos demana conèixer les diferents realitats de tot l’ecosistema, des de la persona que produeix, el context, els productes, els èxits i els obstacles, la persona que ven i comercialitza, la persona que legisla, controla i certifica, la persona que compra… i sobretot aquest paisatge complex polític de recursos i economia que moltes vegades acaba sent el dipositari de les bones i dolentes.
Els dies 2 i 3 de desembre hem estat participant en dues jornades organitzades per l’ ARI (Agricultura Regenerativa Ibèrica) i el CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicació Forestal) . El Dijous 2 vam visitar la finca
Estic maximitzant la producció fotosintètica de la meva finca?
Com puc millorar la salut del sòl optimitzant el retorn?
Quines són les pertorbacions actuals o passades que estan afectant el desenvolupament del sòl?
Com està actuant el cicle de carboni al meu sistema?
Com puc millorar el cicle de l’aigua al meu sistema?
Aquestes preguntes guien Planeses en la seva Meta Holística i els resultats són evidents. Han passat de 1,4% a gairebé el 6% de matèria orgànica en menys de 5 anys de gestió, i han augmentat exponencialment l’absorció de CO2 i d’aigua. Aquests resultats són gairebé impensables per a la majoria de projectes productius, inclusivament en ecològic.
Com bé va dir Ana Digón a la seva ponència; “A més de pensar a incrementar les tres M (Minerals, Microorganismes i Matèria Orgànica), també hem de transformar dues M més, el Maneig i la Mentalitat”. El lloc des d’on pensem els nostres sistemes productius és determinant per plantejar maneigs diferents.
La visita de dijous la vam poder fer menjant un fantàstic menú fet amb les matèries primeres de la finca i d’altres finques amigues, cuinat amb gran talent per Andrés de Cuina Regenerativa . Un bou de 4 anys presentat en dos plats amb dos tipus de coccions diferents (un tàrtar i una altra en cocció lenta) acompanyat amb diferents verdures d’una de les botigues de Planeses ha estat el paisatge ideal per continuar compartint juntament amb els texans, les processadores d’aliments, altres famílies productores de visita com
El Divendres 3 a l’ Institut d’Estudis Catalans participem de la presentació del projecte Life Polyfarming a Planeses i d’altres de diferents projectes d’Agricultura Regenerativa amb les representacions del MITECO, el CREAF, l’ARI i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat .
A més de Planesos vam poder delectar-nos amb la presentació del projecte AlVelAl de la mà de Remedios i Santiaga que van poder transmetre amb exquisida senzillesa i convicció l’impacte territorial que està tenint la iniciativa al Sud-est de la península Ibèrica, inspiració per a altres zones semiàrides. El treball de connexió entre el paisatge, les productores i les persones consumidores és realment exemplar i la dimensió (100.000 hectàrees!) és per treure’s el barret.
També vam veure el compromís dels cellers Torres que gestionen centenars d’hectàrees per una viticultura regenerativa (havent fins i tot cofundat una fundació per a això) que eviti la pèrdua de sòl i incrementa l’absorció de CO2, encara que en aquest cas hem trobat a faltar la reflexió sobre si cal seguir ocupant tant sòl per a un sol producte i no de primera necessitat.
Vam presenciar algunes intervencions del públic que semblava que volien restar i no sumar. Enfocant la seva mirada cap a detalls sobre si s’usa o no maquinària (petita) o si es respecta la forma natural del cep, en fi, creiem que en un marc de reflexió macro sobre els sistemes agroalimentaris i la seva indiscutible influència en la nostra salut i la dels nostres paisatges, en un marc de diàleg constructiu per trobar més i millors solucions que no pas en la nostra construcció i enfocar-la des de tots els sectors destrueix.
Cap projecte és perfecte ni els processos tampoc.
Una iniciativa empresarial productiva també és un sistema viu que segurament passarà per diferents fases de transició abans d’entrar a la maduresa i com tot ecosistema trobarà el seu clímax i això passarà… doncs quan es donin les condicions òptimes per fer-ho, ni abans ni després.
Demanar que tots els projectes pioners en la producció i la gestió del paisatge siguin perfectes, absolutament coherents i sense fissures des del primer dia… és una exigència que no permet avançar ni permet el lliure desenvolupament dels mecanismes evolutius de cada projecte. Aquests mecanismes que provoquen una autoregulació sobre els bucles de Retroalimentació, ja siguin positius o negatius, porten als projectes on han d’anar segons els seus contextos.
Així com ens meravellem del creixement d’una criatura (humana o no) amb les ensopegades, les maneres de provar avenços, les maneres d’autoafirmació i sobretot els grans èxits… doncs hauríem de tenir una mirada així d’empàtica i d’acompanyament conscient amb tots aquests projectes que estan creixent en àmbits de vegades hostils (legals, comercials, de etc.).
No podem passar d’alt aquesta hostilitat horitzontal, en els cercles mateixos on ens movem. Ni podem passar d’alt l’hostilitat vertical, generalment exercida de dalt a baix.
És absolutament necessari que les persones que legislen i creen protocols d’inspecció i defineixen què es pot produir i què no, es donin unes bones voltes pel territori, per les diferents realitats rurals que envolta el teixit productiu i sobretot que analitzin els efectes que l’agricultura convencional està generant als nostres sòls, a la nostra alimentació, a la nostra economia. Ja no hi ha color polític que hagi de sustentar aquesta degeneració dels recursos.
Hem començat la dècada més decisiva per adaptar-nos a les crisis alimentàries, energètiques i climàtiques dels propers 30 anys. Un suport al petit productor per poder sustentar aquesta fase de transició, potser és necessari, no només des de dalt, des de les administracions, però també des de baix, des del consum que es fa dels aliments diàriament. Menys i de més qualitat, és un bon lema al nostre parer.
Molts patrons d‟actuació de l‟Agricultura Regenerativa funcionen a totes les escales. És possible segrestar tones de CO2 mentre cultivem aliments de qualitat i tenim impactes positius socioeconòmics?
Podem construir una cultura Regenerativa que deixi de Sostener el que existeix per generar alguna cosa nova?
Sí, és clar que ho podem fer, hi ha centenars de milers de persones a tot el món fent-ho ja.
Et sumes? La Casa Integral us acompanya.
